CONCLUSIONS

Quan vam iniciar el treball de l’assignatura de noves tecnologies de la informació vam fer una autoavaluació prèvia a qualsevol lectura i treball, que ens va permetre situar-nos en els coneixements previs que teniem de l’assignatura i dels diferents conceptes de tecnologia, societat i ciència. Aquests tres conceptes els hem anat treballant al llarg de la primera activitat d’avaluació continuada amb les lectures dels mòduls i de diferents articles. Amb la informació obtinguda van permetre una representació mental més estructurada i més comprovada cientificament de la relació entre ells.

Una altra de les activitats en les que vam treballar és a partir del debat, vaig trobar un debat interessant, diferent als que havia fet fins ara, on des d’un inici es proposaven diferents fils de participació, els quals partien d’una pràctica o situació real i amb els quals podies reflexionar sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat. Dins el debat cada alumne teniem un rol de defensa assignat (tecnodeterministes o sociodeterministes), mitjançant el debat vaig poder comprendre que els límits entre tecnolegs i sociolegs no queden tant clars com jo em pensava. Es va fer difícil defensar només una postura ja que l’has de portar a un extrem que et fa dubtar de la relació amb l’altre concepte.

En la segona activitat vam treballar els conceptes d’aprenentatge siginificatiu i el constructivisme partint de les necessitats dels alumnes partint de casos pràctics , en els quals hi havia un canvi conceptual.

En el global de l’assignatura crec que s’ha realitzat un treball significatiu, partint sempre de situacions pràctiques que ens plantegen un problema o que s’ha de buscar la solució. Les diferents activitats han estat treballades per aconseguir aquest canvi conceptual de manera significativa i crec que s’ha aconseguit. Hem partit sempre del plantejament d’un problema i mitjançant la utilització de les noves tecnologies hem anat ampliant i relacionant els conceptes treballats fins aconseguir portar-los a la pràctica amb el projecte final.

Ha estat un treball interessant amb una aplicació pràctica dels diferents conceptes, crec que el plantejament de treball de l’assignatura ha donat exemple d’un aprenentatge significatiu i de construcció d’estructures mentals i canvis conceptuals.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS

A l’hora de plantejar el projecte vaig pensar que a partir d’alguns continguts treballats durant el curs es podria fer alguna activitat que engresques als alumnes i poguessin plantejar un problema per poder resoldre conjuntament amb el suport de les noves tecnologies.

Amb els grups de primària havíem estat treballant durant el curs un taller de contes, on s’havien explicat i treballat diferents contes, per treballar els següents objectius:

-          Mantenir l’atenció durant la narració

-          Escoltar i comprendre la història.

-          Treballar les diferents parts d’una narració (inici, desenllaç i final).

-          Treballar vocabulari utilitzat

-          Lectura de paraules o frases senzilles.

-          Escoltar diferents contes amb diferents formats (llibre, ordinador, titelles...)

-          Anar a la biblioteca i fer el servei de prèstec per tenir els contes a la classe.

Durant el curs havíem treballat diferents formats de contes i per això vaig proposar de fer un conte entre tots nosaltres, i entre tots vam plantejar un seguit de dubtes que havíem de resoldre, com són:

-          Quin conte?

-          Com farem el conte?

-          Amb quin format?

-          Per a qui anirà dirigit?

-          Com podem intervenir-hi nosaltres?

Per tal de donar resposta a tots aquests dubtes vam mirar diferents contes de la pàgina web www.unamadecontes.cat, ja que des d’aquesta pàgina podem veure diferents tècniques i diferents formats de presentació de contes.

Per les necessitats educatives dels alumnes de l’escola hem buscat una història que fos senzilla i ells puguessin participar-hi, per això vam buscar un conte senzill i el vam adreçar als alumnes d’infantil.

El següent pas era buscar les il.lustracions i vam trobar aquestes imatges del conte que ja tenia l’escola per treballar la rateta que escombrava l’escaleta amb textures. Vam trobar adient el conte perquè ja s’havia treballat previament i per tant ja coneixien la història.

Després vam agafar la càmara digital i vam fer fotografies de les diferents làmines, vam aprofitar per fer un mínim treball de fotografia treballant amb flaix i sense. Us cop vam tenir les imatges les vam descarregar a l’ordinador i vam escollir les que havien quedat millor.

Amb l’ajuda de la mestra vam fer el muntatge del Power Point  i el vam deixar preparat per insertar-hi el so.

A l’hora de logopèdia vam aprofitar per treballar vocabulari relacionat i fer la gravació de la història. Per falta de temps el mestra va anar fent la narració i els alumnes van fer els sons dels animals, ja que per treballar tota la narració s’havia d’haver fet un treball previ de memorització. Aquesta part els va agradar molt i van participar activament.

Amb l’ajuda de la mestra vam anar insertant el so a les diapositives i així acabar la presentació.

Un cop finalitzada van poder veure el resultat final a la pissarra digital, primer el grup de primària i després vam convidar als alumnes d’infantil.

Pels més petits de l’escola els va molt bé de treballar el conte amb una presentació de Power Point perquè els permet treballar la causa – efecte amb un clic de ratolí.

FITXA DE DISSENY DEL PROJECTE

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT	Com elaborem un conte?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS	Escola: És un centre d’educació especial Aprenents: Grup d’alumnes de primària amb necessitats educatives especials amb retard d’aprenentatge i dificultats en la comunicació verbal. Mediadors:Mestre tutora, educadora i logopeda
TECNOLOGIA MEDIADORA	-                                  Ordenador de l’aula o aula d’informàtica -          Utilització del power point per elaborar una presentació del conte de “La rateta que escombrava l’escaleta”. -          Pagines web com : www.unamadecontes.cat , www.youtube.es -          http://www.edu365.cat/ -          Una càmera de fotografies digitals. -          Pissarra digital. Per la presentació del conte amb els més petits.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA	Els alumnes de primària durant tot el curs han participat en el taller de contes que s’ha fet setmanalment amb les classes de primària. Durant tot el curs s’han anat treballant diferents aspectes de la narració d’una història com és el contingut, les imatges, l’inici i el final del conte... També s’han treballat diferents tipologies de conte en diferents formats, conte il.lustrat, contes amb suport auditiu i contes a l’ordinador. Realitzant aquesta activitat els alumnes han estat interessats  en el procés d’elaboració d’un conte i han sorgit dubtes i qüestions referents a com es fa un conte il.lustrat. A partir d’aquestes qüestions plantejades pels propis alumnes es decidex que el tercer trimestre es realitzarà un projecte per elaborar un conte amb suport informàtic pels alumnes d’infantil.
TIPOLOGIA DEL PROBLEMA SEGONS JONASSEN	Què és un problema?, segons Jonassen un problema és alguna cosa que es desconeix i ens crea un objectiu a aconseguir i per altra banda aquesta qüestió ha de tenir un valor social, cultural o intel.lectual per  a algú. El problema que es planteja compleix aquests dos requisits, ja que hi ha un grup d’alumnes que tenen com a objectiu, buscar la solució d’una qüestió desconeguda com és Com s’elabora un conte? La tipologia del problema que es planteja és un problema de disseny, on els alumnes hauran de dissenyar i estructurar un conte senzill.
PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA	El problema que es planteja és a partir dels aprenentatges realitzats al llarg del curs. En el taller de contes s’han treballat diferents objectius relacionats amb l’àrea de llengua. Es pretén fer un aprenentatge significatiu a partir dels aprenentatges ja adquirits durant el curs. Per tal d’ajustar la dificultat del conte a les seves necessitats es proposa realitzar un conte pels alumnes d’educació infantil.
CONTEXT DE  L’ ACTIVITAT	El context és en una escola d’educació especial amb un grup d’alumnes d’educació primària
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS I O FÍSIQUES DELS APRENENTS	El grup de treball és de 6 alumnes amb edats compreses entre 10 i 13 anys amb un retard cognitiurtant dificultats de comunicació oral i escrita, per això es proposa fer un conte amb imatges i so pels alumnes d’infantil.
OBJECTIUS ESPECÍFICS	-          Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el conte i la les representacions. -          Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula , el gest i el joc. -          Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic. -          Iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura. -          Iniciar l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació.
CONTINGUTS	Conceptuals; -          Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de les històries. Procedimentals; -          Ús de diferents recursos gràfics. -          Escolta i comprensió de narracions, contes i cançons com a font de plaer i d’aprenentatge. -          Ús i valoració de la llengua oral per a relatar fets i comunicar emocions. Actitudinals; -          Sentiment de pertànyer a un grup i compromís de participar en projectes compartits. -          Resolució de conflictes mitjançant el diàleg. -          Tenir seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge. -          Sensibilitat i interès per l’escolta i la particiació. -          Gaudir de les pròpies creacions.
SEQÜÈNCIA DE LES ACTIVITATS	Durant el tercer trimestre es treballa amb el projecte d’elaboració d’un conte pels alumnes d’educació infantil de l’escola. Els alumnes d’infantil tenen dificultats d’aprenentatge i poca comunicació verbal amb dèficit d’atenció. El conte escollit ha de ser: -          Conte amb una història senzilla i fàcil de comprendre. -          Amb una seqüència repetitiva. -          Conte amb suport visual i auditiu. Activitat 1: Anar a la biblioteca de l’escola i explicar diferents contes senzills i adients per a l’educació infantil. Activitat 2: Mirar diferents contes amb suport informàtic (Una mà de contes, edu 365 o youtube). Activitat 3: Escollir un conte i buscar les imatges que utilitzarem. Activitat 4: Es faran fotografies digitals per poder elaborar una presentació amb power point. Elaboració del power point amb l’ajuda de la mestra. Actrivitat 5:  Gravar la narració del conte o alguns sons per a incorporar a la presentació power point. Activitat 6: Fer la presentació del conte als alumnes d’educació infantil.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB L’ ASSIGNATURA NTCEDU	Les noves tecnologies són un recurs important a tenir en compte a l’educació dels alumnes, sempre que siguem conscients que per si sola no solucionarà els problemes educatius. Per això és important que podem incorporar els recursos informàtics i de les noves tecnologies com a mitjà, en aquest cas per elaborar un projecte d’un conte. D’aquesta manera els alumnes gaudeixen de l’activitat alhora que és més facil la motivació per dur a terme la resolució del problema. A l’educació especial és important tenir en compte els recursos que ens ofereixen les noves tecnologies per ajustar els suports a les necessitats dels alumnes.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’ AVALUACIÓ	Es durà a terme una graella d’observació amb els objectius marcats i per avaluar la participació activa de cada alumne. Es valorarà la participació dins el grup  oferint els suports segons les necessitats de cada alumne.
PREVISIÓ DE LA TEMPORALITZACIÓ	El projecte té una durada d’un trimestre. Es durà a terme a la classe i a alguna sessió de logopèdia.

CANVI CONCEPTUAL

Avaluació del canvi conceptual:

En la societat actual les persones vivim inmersos en un allau d’informació constant, que a vegades és difícil de gestionar correctament, i això ens pot portar a crear aprenentatges i relacions entre aprenentatges erronis, sense fonamentació científica. 

Des de l’escola s’ha de ser conscient d’aquest canvi i per tant no es poden limitar els aprenentatges a  models d’educació tradicional, on el mestre donava tota la informació, sempre des del seu punt de vista, i l’alumne es limitava a  memoritzar els continguts, de forma que sovint acaben oblidant-los perquè no hi han trobat cap significat o cap estructura mental que relacioni els aprenentatges entre si.

Actuament s’ha de promoure un aprenentatge significatiu mitjançant la utilització de les noves tecnologies, ja que mitjançant la informàtica podem crear situacions d’aprenentatge atractives per tal que els alumnes puguin reflexionar, analitzar, debatre, contruir mapes conceptuals... per tal que vagin contruint ells mateixos les relacions mentals que hi ha entre els aprenentatges. Fins a aconseguir uns models mentals on la informació sigui comprensible i coherent..

Com deia a l’inici, hem de gestionar molta informació i per tant les persones ens caldrà l’argumentació i el raonament per extreure conclusions, justificar eleccions i accions i resoldre problemes.

Fent referència als criteris d’avaluació del cas 3 on els alumnes de les classes de literatura britànica havien de dissenyar un mapa conceptrual, podria  comparar el mapa conceptual que vaig fer en l’inici de l’activitat i el mapa conceptual final per aquesta activitat i puc veure clarament com hi ha hagut una millora significativa en la construcció de les meves estructures mentals, ja que s’han ampliat el nombre de proposicions que fan d’enllaç entre els conceptes, trobem que hi ha diferents jerarquies, he intentat fer una relació clara entre conceptes,  trobem que hi ha una direcció entre la relació de conceptes, etc... En general podem observar que hi ha hagut un augment important de relacions i connexions entre els diferents conceptes.

Crec que en el meu cas hi ha hagut un canvi conceptual força evident, ja que en la meva avaluació inicial no creia que existia certa relació entre ciència i societat, però no pensava que hi havia una interrelació recíproca. El principal canvi que vaig observar va ser en l’inici del debat, quan em va tocar defensar la posició tecnodeterminista, ja que vaig pensar que el meu pensament era sociodeterminista, però a mesura que va avançar el debat em vaig adonar que es fa difícil defensar una de les dues postures de forma única.

Amb la lectura dels articles i la confecció dels mapes conceptuals he pogut confirmar que existeix una interrelació entre els tres conceptes. També faria esment a  la importància de la psicologia per tal de fer un analisi crítica de les diferents transformacions.

Comparant el mapa conceptual de l’avaluació inicial  puc argumentar de forma gràfica l’aprenentatge constructiu que he anat adquirint al llarg del treball realitzat, amb l’ampliació de coneixements i amb la visió de interrelació entre els tres conceptes principals SOCIETAT, CIÈNCIA I TECNOLOGIA, representada amb la línia discuntínua de color lila

El canvi conceptual que he anat estructurant al llarg d’aquesta activitat m’ha ajudat a entendre la importància de la relació entre la societat i els canvis científics i tecnològics des de diferents punts de vista més argumentats i científics. M’ha ajudat a entendre la incidència que tenen les noves tecnologies en la societat i com és d’important models educatius basats en la construcció de relacions mentals dels diferents aprenentatges per tal d’adquirir aprenentatges significatius.

Recordant el meu currículum d’estudiant es fa difícil trobar algun moment on hi hagi hagut un canvi conceptual important, ja que molts dels continguts els he rebut amb l’educació tradicional. Tot i així a l’institut hi ha via una professora d’història que va fer un intent aproximat de treball de recerca per tal d’anar integrant els coneixements de forma significativa.

Tot i això segueixo pensant que la societat, tot i necessitar els canvis, encara va una mica a remolc d’aquests i que els col.lectius de persones que no tenen accés a les noves tecnologies s’han de tenir presents, ja que aquest fet crea una font de desigualtats i diferències socials evidents.

Reflexió

Reflexió:

Amb la lectura de l’article de Domènech i Tirado i del material de Julio Cabrero m’han permés analitzar detingudament la interrelació que existeix entre els conceptes TECNOLOGIA, CIÈNCIA I SOCIETAT. En els dos documents es parla de la relació que hi ha entre la ciència i la societat, ja que tot progrés es dòna en un context social específic, creant el concepte de SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.

Dissenyant els diferents mapes conceptuals he vist clarament que ciència i societat no són dos conceptes oposats, ja que la ciència treballa per les millores socials, tot i que no sempre s’aconsegueix i el que s’inicia per un benefici pot acabar desencadenant una dificultat, tot i així dins l’anomenada societat de la informació totes les parts hi tenen un paper important i existeix una interrelació entre ells, ja que la tecnologia influeix en la societat i en l’educació, igualment la societat necessita de la ciència i la tecnologia per avançar.

En el material de Julio Cabrero fa més referències a l’àmbit educatiu i com les noves tecnologies de la informació i comunicació TIC, juntament, amb altres variables, com són el mestre, llibres de text... poden crear noves formes d’aprenentatge. Crec que les TIC són un bon recurs per l’educació, que ens facilita un ampli ventall de possibilitats per adequar els aprenentatges a les necessitats de l’alumne.

En l’article de Domènech i Tirado posa èmfasi en la implicació de la psicologia, ens indica que per desenvolupar-nos en aquesta societat de la informació és molt important educar als alumnes per a un anàlisi  crític de les transformacions i de l’allau d’informació que podem tenir al nostre abast.

Fent una unió dels diferents documents penso que la ciència no té raó de ser sense una societat que apliqui les diferents tecnologies, i que per altra part la societat fa demandes de progrés a la ciència amb noves tècniques. Per tant he arribat a la conclusió que el determinisme tecnològic o determinisme social és difícil de defensar de forma radical, ja que la relació entre un i l’altre és recíproca.

Per finalitzar crec que s’ha de tenir en compte que la ciència, crea desigualtats, no com a tal, però si que part de la societat no té accés a aquesta tecnologia i en la societat actual no tenir accés a avenços tecnològics o viure aïllat de la societat de la informació és un impediment pel progrés d’aquestes societats.

MAPA CONCEPTUAL